Musica de Les Santes: escolta com sona la Festa Major

La música que sona a Les Santes, tant la sacra com la que acompanya als diversos actes de la festa, ha estat objecte de diverses gravacions. Aquest any hem preparat una mostra documental amb tota la música que hi ha enregistrada. Veureu dues gravacions de la Missa de les Santes, una en vinil de l’any 1966 i una altre en CD de l’any 1999, i diverses recopilacions de música popular: grallers, bandes...


Si pareu bé l’orella sentireu tota aquesta música per la biblioteca!

Mostra bibliogràfica de Marià Ribas i Bertran del 7 al 31 de maig al vestíbul de la Biblioteca.

Amb motiu de la celebració durant el mes de maig del 50è aniversari de la vil.la romana de Torre Llauder la Biblioteca ofereix una mostra bibliogràfica i una guia de lectura de Marià Ribas i Bertran (Mataró, 1902-1996), valedor i mecenes intel·lectual del patrimoni arqueològic mataroní durant els anys de la dictadura i posteriors, entre molts d’altres mèrits. Recentment ha estat nomenat Mataroní Il·lustre.

Open publication - Free publishing - More guies

A la Biblioteca Pompeu Fabra podreu trobar la major part de la seva obra.

Les Santes ja han arribat a la Pompeu!

Aquest any hem dedicat la nostra mostra de documents sobre Les Santes als nens.




D'uns anys ençà una tradició més s'ha afegit a la festa: l'edició de contes i jocs per als infants on els protagonistes són les figures i els actes de Les Santes. Les Santes amb lletra i música, La passada de les Santes, La Badallada : història d'un poble aborrit que es torna divertit, La Momerota i la Momeroteta ... Tots els podreu trobar a la Pompeu.

Bona festa !!!

Personatges il·lustres de Mataró. Miquel Biada i Bunyol

Molts són els personatges il·lustres de Mataró que donen nom als seus carrers i dels quals segurament n’heu sentit a parlar. Com van viure i què van fer? La Biblioteca us convida a conèixer la seva vida i obra a través d’aquesta secció anomenada "Personatges il·lustres" on cada mes us descobrirem una personalitat important en la història de la nostra ciutat.

Miquel Biada i Bunyol
(Mataró, 1789 - Mataró, 1848)

Armador i empresari. Pilot, emigrà a Amèrica i s'establí com a armador i consignatari a Maracaibo (Veneçuela). Es mostrà contrari al moviment d'independència de Simón Bolívar. En triomfar aquest, es traslladà a l'Havana, on reféu la seva posició econòmica. A Cuba tingué notícia de la construcció dels primers ferrocarrils. De tornada a Mataró, i amb Josep M. Roca, que demanà la concessió del ferrocarril Barcelona-Mataró, encarregà a uns enginyers anglesos el traçat del carril, que era el desè establert al món. El 1845 aconseguí que els treballs comencessin, enmig de la desconfiança general; tot i les dificultats de l'empresa i la difícil obtenció del capital, en part anglès, el primer tren circulà poc després de la seva mort.

Font: http://www.enciclopedia.cat/

A la Pompeu teniu a la vostra disposició més informació sobre Miquel Biada i Bunyol

Personatges il·lustres de Mataró. Frank Marshall i King

Molts són els personatges il·lustres de Mataró que donen nom als seus carrers i dels quals segurament n’heu sentit a parlar. Com van viure i què van fer? La Biblioteca us convida a conèixer la seva vida i obra a través d’aquesta secció anomenada "Personatges il·lustres" on cada mes us descobrirem una personalitat important en la història de la nostra ciutat.

Frank Marshall i King
(Mataró, 1883 - Barcelona, 1959)

Músic. De família anglesa, estudià a Barcelona i amplià els estudis amb Enrique Granados. Inicià la carrera de pianista, que interrompé per a dedicar-se a l'ensenyament; professà a l'Acadèmia Granados i la dirigí a partir del 1916, en morir el seu mestre. El 1920 fundà l'Acadèmia Marshall. És autor d'una Suite Catalònia, d'un Allegro di concerto i d'una Fantasia per a piano, així com de nombrosos lieder. Escriví un Mecanismo del pedal y de la sonoridad del piano.

Font: http://www.enciclopedia.cat/

A la Pompeu teniu a la vostra disposició més informació sobre Frank Marshall i King

Personatges il·lustres de Mataró. Damià Campeny i Estrany

Molts són els personatges il·lustres de Mataró que donen nom als seus carrers i dels quals segurament n’heu sentit a parlar. Com van viure i què van fer? La Biblioteca us convida a conèixer la seva vida i obra a través d’aquesta secció anomenada "Personatges il·lustres" on cada mes us descobrirem una personalitat important en la història de la nostra ciutat.

Damià Campeny i Estrany
(Mataró, 1771 - Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1855)

Escultor. Fill d'un sabater, treballà quatre anys a Mataró com a aprenent al taller d'escultura de Salvador Gurri. Es traslladà a Barcelona, on treballà a la Duana Nova amb Pere Pau Muntanya que l'introduí a l'escola de Llotja, d'on fou expulsat a causa del seu temperament. La Junta de Comerç el pensionà per a estudiar a Roma (1796); esperant la confirmació de la pensió, tallà en fusta diverses imatges segons el gust barroc, com el Sant Bru per a la Cartoixa de Montalegre, el Sant Vicenç de Paül i el Sant Jaume per a les esglésies de Sant Josep i de l'hospital de Mataró. El 1797 se n'anà a Roma, on ingressà a l'Accademia di San Luca; esdevingué amic de l'escultor Antonio Canova. Treballà en els tallers del Vaticà i inicià la seva producció fonamental, amb obres com l'Hèrcules Farnesi i el Neptú en bronze per a l'ambaixada del rei d'Espanya. Envià a la Junta de Comerç baixos relleus (Diana sobtada al bany, Sísara en la tenda de Jahel) i li fou prorrogada la pensió. El 1803 envià a l'Academia de San Fernando de Madrid dues obres, i el 1804 de nou a la Junta les estàtues sedents de Lucrècia, una de les seves obres més remarcables, i de Cleopatra. El 1805 realitzà un gran centre de taula per a l'ambaixador de Carles IV a Roma, conservat a Parma. El 1815 tornà a Barcelona, on fou nomenat professor d'escultura i director de la secció d'escultura (1819) de l'escola de Llotja. El 1840 li fou oferta la direcció general, que no acceptà. Treballà amb materials lleugers (suro, cartó, fusta) en obres com el pas del Sant Enterrament per al gremi de revenedors de Barcelona. Es comprometé a cedir a la Junta de Comerç les seves millors obres en marbre (entre les quals Himeneu, Vestal, Paris, La Fe Conjugal, Diana) a canvi d'una pensió de 9.000 rals. El 1819, a Madrid, oferí a Ferran VII una important col·lecció de guixos, entre els quals el magnífic relleu del Sacrifici de Cal·lírroe, que foren cedits a l'Academia de San Fernando, de la qual fou nomenat acadèmic de mèrit així com escultor de cambra honorari. El 1850 fou nomenat membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona. Entre altres obres posteriors, a més d'imatges religioses, destaquen la font de Neptú (1832) a Igualada, la direcció de la decoració escultòrica dels porxos d'En Xifré (1836) a Barcelona, i, a la mateixa ciutat, l'estàtua de Galcerà Marquet (1851). Campeny observà estrictament els cànons neoclàssics en gairebé totes les seves obres, i els seus temes predilectes foren els mitològics. Fou un dels millors escultors neoclàssics i amb ell l'art català es reintegrà a l'avantguarda estètica europea de l'època.

Font: http://www.enciclopedia.cat/

A la Pompeu teniu a la vostra disposició diferents llibres sobre Damià Campeny i Estrany i sobre la seva obra

Personatges il·lustres de Mataró. Salvador Llanas i Rabassa

Molts són els personatges il·lustres de Mataró que donen nom als seus carrers i dels quals segurament n’heu sentit a parlar. Com van viure i què van fer? La Biblioteca us convida a conèixer la seva vida i obra a través d’aquesta secció anomenada "Personatges il·lustres" on cada mes us descobrirem una personalitat important en la història de la nostra ciutat.

Salvador Llanas i Rabassa
(Mataró, 1854 - Mataró 1928)

Escriptor. Periodista, fou director del "Diario de Mataró". Escriví novel·les històriques i peces de teatre en castellà —Carlos de Viana (1889; en versió catalana el 1929)— i en català: El mas maleït (1888), El naixement del Messies, L'anell de la morta (1895), El secret, L'escàndol (1929) i altres. Escriví poemes en castellà i en català: Visions i pensaments (1912).

Font: http://www.enciclopedia.cat/

A la Pompeu teniu a la vostra disposició l'obra de Salvador Llanas i Rabassa

Personatges il·lustres de Mataró. Josep Samsó i Elias

Molts són els personatges il·lustres de Mataró que donen nom als seus carrers i dels quals segurament n’heu sentit a parlar. Com van viure i què van fer? La Biblioteca us convida a conèixer la seva vida i obra a través d’aquesta secció anomenada "Personatges il·lustres" on cada mes us descobrirem una personalitat important en la història de la nostra ciutat.

Josep Samsó i Elias
(Castellbisbal 1887 - Mataró 1936)

Va ser ordenat sacerdot el 1910 i enviat com a vicari a Argentona i després a Mediona. L’any 1919 arriba a Mataró per ser rector de l’església de Santa Maria. La va restarurar, hi va fer arribar l’electricitat i hi instal·là l’orgue. Gràcies al seu dinamisme es va crear el Cor de les Santes, l’Associació dels Armats al Foment (1924) i l’Associació de Pessebristes (1935). També pren forma el diari local El Pensament Marià. Molt interessat pels infants i els joves, el seu treball en la tasca pastoral i l’explicació del catecisme va tenir fama de ser el més ben organitzat d’Espanya.

Font: Nonell i Bru, Mn. Salvador. El Dr. José Samsó Elías. Párroco-Mártir de Sta. Ma. de Mataró (Barcelona) y su tiempo. Barcelona : Balmes, DL 19862

A la Pompeu teniu a la vostra disposició llibres amb més informació sobre Josep Samsó i Elias

Personatges il·lustres de Mataró. Terenci Thos i Codina

Molts són els personatges il·lustres de Mataró que donen nom als seus carrers i dels quals segurament n’heu sentit a parlar. Com van viure i què van fer? La Biblioteca us convida a conèixer la seva vida i obra a través d’aquesta secció anomenada "Personatges il·lustres" on cada mes us descobrirem una personalitat important en la història de la nostra ciutat.

Terenci Thos i Codina
(Mataró 1841-1903)

Escriptor. Doctor en dret. Participa des de molt aviat en els jocs florals de Barcelona: en fou mantenidor el 1863 i nomenat mestre en gai saber 1 el 1887. Des del 1876 fou catedràtic d’economia política a l’escola d’enginyers i diputat provincial per Mataró del 1877 al 1880. Recollí a Lo llibre de la infantesa (1866) una col·lecció de rondalles de caire popular. La majoria de les seves poesies resten disperses en diverses publicacions (“Lo Gai saber”, “Calendari Català” i revistes de Mataró); només fores recollides en part a “Lectura Popular”. És autor també d’una traducció al català del Tractat de la imitació de Crist (1984) i de l’obra professional Legislación industrial (1890). Fou redactor del Diari de Barcelona.

Font: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002

A la Pompeu teniu a la vostra disposició llibres amb més informació sobre Terenci Thos i Codina, així com les seves obres

Personatges il·lustres de Mataró. Nicolau Guañabens i Giralt

Molts són els personatges il·lustres de Mataró que donen nom als seus carrers i dels quals segurament n’heu sentit a parlar. Com van viure i què van fer? La Biblioteca us convida a conèixer la seva vida i obra a través d’aquesta secció anomenada "Personatges il·lustres" on cada mes us descobrirem una personalitat important en la història de la nostra ciutat.

Nicolau Guañabens i Giralt
(Mataró 1826-Palma 1889)

Compositor català. Tot i iniciar els seus estudis musicals amb J. Isern a l’escola dels escolapis de Mataró, la seva formació fou autodidàctica a partir del peculiar mètode de J. Virués La Genuphonia. Home molt polifacètic, estudià comerç i nàutica i exercí com a comerciant. Estudià també medicina a Saragossa, i fou un dels més destacats introductors a Catalunya dles principis mèdics de l’homeopatia de C:F. Samuel Hahnemann. Les seves idees liberals el portaren a redactar nombrosos articles en defensa dels principis republicans i anticlericals.
Musicalment molt receptiu davant les tendències del seu temps, per a compondre se servia de la guitarra. Les seves primeres obres, del 1850, són petites cançons i peces corals. Del 1853 al 1859 visqué el seu període més fecund. Destaca l’òpera Arnaldo di Erill, amb llibrer de J. Cortada, estrenada al Liceu el 12 de maig de 1859, que tingué una discreta acollida. Compongué també sarsueles i, malgrat la seva ideologia, repertori religiós.
Per la seva qualitat cal parlar del repertori cançonístic, creat a la llum dels models francesos i del repertori líric italià, i un interessant grup d’americanes –o havaneres-. Entre aquestes darreres destaca "La calma", composta el 1858, una obra mantinguda en el repertori pels cantants de la Nova Cançó.

Font: Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001

Podeu consultar l'article "La música de Nicolau Guañabens i Giralt", publicat a la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria.

Personatges il·lustres de Mataró. Nèstor Luján i Fernández

Molts són els personatges il·lustres de Mataró que donen nom als seus carrers i dels quals segurament n’heu sentit a parlar. Com van viure i què van fer? La Biblioteca us convida a conèixer la seva vida i obra a través d’aquesta secció anomenada "Personatges il·lustres" on cada mes us descobrirem una personalitat important en la història de la nostra ciutat.

Nèstor Luján i Fernández
Mataró 1922 - Barcelona 1995

Periodista i escriptor. Es llicencià en filosofia i lletres (1943) i obtingué el títol de periodista (1952). Des de molt jove col·laborà a la premsa catalana de més relleu, on destacaren els seus articles polifacètics i el seu estil àgil i amè. Vinculat al setmanari "Destino" des del 1943, en fou director en 1958-75. Dirigí també la revista "Historia y Vida" (1975-92). Especialitzat en gastronomia i tauromàquia, publicà, entre altres obres: De toros y toreros (1946), Historia del toreo (1967), Libro de la cocina española (1970, amb J. Perucho), Y Mussolini creó el Fascismo (1971, amb Luigi Bettonica), El libro de la cocina española (1977), Viajes por las cocinas del mundo (1983), La cocina moderna (1985), amb la col·laboració de la seva dona Tin Luján, Cuento de cuentos (1993), sobre les dites populars, etc. Al final dels anys vuitanta, època en què començà a publicar regularment en català, encetà una prolífica etapa com a novel·lista, centrada en la recreació d'ambients i personatges històrics. En castellà, cal esmentar Decidnos, ¿quién mató al conde? (1987), premi Plaza i Janés, Por ver mi Estrella María (1988), La puerta de oro (1990) i Los espejos paralelos (1991). En català destaquen Casanova o la incapacitat de perversió (1988), A Mayerling, una nit... (1990), La folla jornada (1991), La Rambla fa baixada (1994, premi Ramon Llull) i Els fantasmes del Trianon (1996, premi Sant Jordi 1995). Publicà també els reculls d'articles Temps que passa, gent que queda (1989) i El túnel dels anys 40 (1994), i el Diccionari Luján de gastronomia catalana (1990).

Font: "Nèstor Luján i Fernández" [en línia]. En: L'Enciclopèdia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, SAU, 2008. <http://www.grec.cat/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0038722> [Consulta: 03 nov. 2009].

A la Pompeu teniu a la vostra disposició llibres amb més informació sobre Nèstor Luján, així com les seves obres

Personatges il·lustres de Mataró. Jaume Isern i Colomer

Molts són els personatges il·lustres de Mataró que donen nom als seus carrers i dels quals segurament n’heu sentit a parlar. Com van viure i què van fer? La Biblioteca us convida a conèixer la seva vida i obra a través d’aquesta secció anomenada "Personatges il·lustres" on cada mes us descobrirem una personalitat important en la història de la nostra ciutat.

Jaume Isern Colomer
Mataró 1798-1880

Compositor, organista i pedagog català. Cec de naixement, aprengué música de Fèlix Font, també cec i amb Mitjans, organista a la parròquia de Mataró, que enginyà un sistema de notació musical en relleu. Des del 1830, i fins a la seva mort, fou organista a Mataró, on tocà l’important orgue barroc de J. Boscà, destruït el 1936. Tres fets destaquen en la figura d’Isern. De primer la invenció d’un mètode i un seguit d’aparells per a l’educació dels invidents, anterior al Braille, que li valgué diversos reconeixements internacionals. La Descripción de algunos instrumentos para enseñar a ciegos las primeras letras y la escritura en notas de música s’edità el 1837, i procurava desenvolupar el tacte i l’oïda.
En segon lloc reuní a casa seva un veritable saló intel·lectual, on sovintejaven actuacions musicals. Finalment, en tercer lloc, cal parlar de la gran quantitat de contactes que mantingué amb importants músics del seu temps, entre els quals es troben H. Herz, Ole Bull, A. Barba, P. Albéniz, P. Piferrer, i també amb destacats personatges liberals, com L. Fernández de Moratín, entre d’altres. Els seus contemporanis destacaren les seves improvisacions a l’orgue.-FCM-

Font: Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001, Vol. 4

A la Pompeu teniu a la vostra disposició més informació sobre Jaume Isern Colomer

Tast de poemes de Josep Punsola a la Pompeu

Enguany es commemora el 60è aniversari de la mort del poeta Josep Punsola i Vallespí (Mataró, 1913-1949). Per aquest motiu s’ha constituït una comissió Ciutadana d’Homenatge a la seva figura formada per vuit entitats de la ciutat amb el suport de l’Ajuntament de Mataró i la Caixa d’Estalvis Laietana.


Durant els mesos de maig a novembre de 2009 s’han programant tot un seguit d’activitats per recordar la figura d’aquest emblemàtic poeta mataroní.

La Pompeu s’ha volgut afegir a aquesta iniciativa preparant una petita mostra dels poemes de Josep Punsola per recordar la figura d’un dels poetes més importants de la nostra ciutat.

A la Pompeu teniu a la vostra disposició llibres de poesia i biografies amb més informació sobre Josep Punsola i Vallespí

Personatges il·lustres de Mataró. Manuel Blanch i Puig

Molts són els personatges il·lustres de Mataró que donen nom als seus carrers i dels quals segurament n’heu sentit a parlar. Com van viure i què van fer? La Biblioteca us convida a conèixer la seva vida i obra a través d’aquesta secció anomenada "Personatges il·lustres" on cada mes us descobrirem una personalitat important en la història de la nostra ciutat.

Manuel Blanch i Puig
Mataró 1827-1883

Mestre de capella a Santa Maria de Mataró. És autor de dos graduals per a orquestra (1855-57), d'un Miserere per a veus i orgue (1860), de rosaris per a orgue i de Tu es Petrus. La seva obra més popular és la Missa de Glòria, per a quatre solistes, orgue, cor i orquestra, coneguda posteriorment amb el nom de Missa de les Santes (Juliana i Semproniana), revisada i reorquestrada per C.Taltabull i J.Soler (1966).

Font: "Manuel Blanch i Puig" [en línia]. En: L'Enciclopèdia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, SAU, 2008. <http://www.grec.cat/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0010392> [Consulta: 01 jul. 2009].

A la Pompeu teniu a la vostra disposició biografies i llibres amb més informació sobre Manuel Blanch i Puig

Personatges il·lustres de Mataró. Josep Punsola i Vallespí

Molts són els personatges il·lustres de Mataró que donen nom als seus carrers i dels quals segurament n’heu sentit a parlar. Com van viure i què van fer? La Biblioteca us convida a conèixer la seva vida i obra a través d’aquesta secció anomenada "Personatges il·lustres" on cada mes us descobrirem una personalitat important en la història de la nostra ciutat.

Josep Punsola i Vallespí
Mataró, 1913-1949

Fou poeta, narrador, guionista i actor. Durant els anys d'immediata postguerra contribuí a la represa cultural de la ciutat, especialment a través de la seva tasca com a poeta i home de lletres. S'interessà també pel cinema i l'excursionisme, que practicà assíduament.
El recull complet de la seva obra poètica traspua una lírica rica i diversa en el que conviuen poemes de fonda preocupació metafísica amb d'altres en què adquireixen relleu la quotidianitat i l'expressió emotiva. Poemes que connecten íntimament amb la pròpia biografia de l'autor i amb els esdeveniments que la marcaren. Poeta que, encara que truncat en plena joventut, corprèn per la riquesa lingüística i la qualitat emotiva dels seus versos.

Font: http://www.punsola.cat/index1.html

A la Pompeu teniu a la vostra disposició més informació sobre Josep Punsola i Vallespí, així com algunes de les seves publicacions.

Personatges il·lustres de Mataró. Enric Fité i Sala

Molts són els personatges il·lustres de Mataró que donen nom als seus carrers i dels quals segurament n’heu sentit a parlar. Com van viure i què van fer? La Biblioteca us convida a conèixer la seva vida i obra a través d’aquesta secció anomenada "Personatges il·lustres" on cada mes us descobrirem una personalitat important en la història de la nostra ciutat.

Enric Fité i Sala
Mataró 1906 - 1988

Director de cinema amateur. El seu film Alter ego (1946) fou premiat cinc vegades. Porta closa (1948) obtingué dotze premis, entre els quals el del millor argument, a Estocolm, i el gran premi, a Canes. Fantasia tràgica (1950) fou premiada a Luxemburg i a Canes. El 1957 també li fou atorgat el premi Ciutat de Barcelona. La seva temàtica sol ésser realista, i es manifesta a través d'un expressionisme més aviat sobri que revela la preocupació per la plàstica fotogràfica.

Font: Enciclopèdia Catalana

A la Pompeu teniu a la vostra disposició més informació sobre Enric Fité i Sala, així com de la història del cinema a Mataró en general

Personatges il·lustres de Mataró. Marià Andreu i Estany

Molts són els personatges il·lustres de Mataró que donen nom als seus carrers i dels quals segurament n’heu sentit a parlar. Com van viure i què van fer? La Biblioteca us convida a conèixer la seva vida i obra a través d’aquesta secció anomenada "Personatges il·lustres" on cada mes us descobrirem una personalitat important en la història de la nostra ciutat.

Marià Andreu i Estany
Mataró 1888 - Biarritz 1976

Pintor, dibuixant, gravador, escultor, esmaltador, decorador i escenògraf resident a París. Començà com a pintor de cavallet amb natures mortes i retrats femenins i com a dibuixant. Realitzà aiguaforts, xilografies, puntes seques i litografies per a edicions de bibliòfil. Féu grans figures de paper retallat i enganxat d'una notable corporeïtat. L'any 1911 exhibí, amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Nèstor Martín Fernández de la Torre, al Faianç Català, pintures, dibuixos i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L'orb. Com a escenògraf treballà copiosament a França i a Anglaterra. La seva pintura és altament decorativa, d'inspiració literària, cenyida i molt correcta en la seva execució. Ha exposat, a més, a "Les Arts i els Artistes" (1916) i a la Sala Parés (1934). Hi ha obres seves, entre d'altres, al Museu del Teatre i al Museu d'Art Modern de Barcelona.

Font: Enciclopèdia Catalana

A la Pompeu teniu a la vostra disposició més informació sobre Marià Andreu i Estany, així com un catàleg de la seva obra.

Personatges il·lustres de Mataró. Antoni Comas Pujol

Molts són els personatges il·lustres de Mataró que donen nom als seus carrers i dels quals segurament n’heu sentit a parlar. Com van viure i què van fer? La Biblioteca us convida a conèixer la seva vida i obra a través d’aquesta secció anomenada "Personatges il·lustres" on cada mes us descobrirem una personalitat important en la història de la nostra ciutat.


Antoni Comas Pujol
Mataró, 1931-1981

Fou professor i catedràtic (1965) de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat de Barcelona i cap del Departament de Filologia Catalana a la mateixa Universitat. També fou professor als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada. Va escriure sobre escriptors i poetes catalans com J. Carner, J. Maragall, J. Perucho, J. Boscà, R. Llull, E. Valentí, J. Verdaguer i espanyols com Góngora, Santa Teresa de Jesús, Clarín. Autor de nombroses seleccions, edicions i pròlegs i de llibres com Literatura catalana (Personalidades) (1977). Fou membre electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Junta Consultiva d’Òmnium Cultural, de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (filial de l’IEC) i de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Entre els ajuts, premis i beques que va rebre destaquen: la beca de la Càtedra Ciutat de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona (1955-1956), el Premi Lluís Nicolau d’Olwer de l’IEC (1971), el Premi Joan Esterlich de Dopesa (1973) i la beca de la Fundació Juan March (1973).

Font: Institut d'Estudis Catalans

A la Pompeu teniu a la vostra disposició més informació sobre Antoni Comas Pujol, així com moltes de les seves publicacions. Al 1981 la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria li va dedicar un número monogràfic

Personatges il·lustres de Mataró. Marià Ribas i Bertran

Molts són els personatges il·lustres de Mataró que donen nom als seus carrers i dels quals segurament n’heu sentit a parlar. Com van viure i què van fer? La Biblioteca us convida a conèixer la seva vida i obra a través d’aquesta nova secció anomenada "Personatges il·lustres" on cada mes us descobrirem una personalitat important en la història de la nostra ciutat.

Marià Ribas i Bertran
Mataró 1902 - 1996

Arqueòleg, historiador i dibuixant.
Format a l'Escola d'Arts i Oficis de Mataró. Treballà en la restauració artística al Museu d'Art de Catalunya, en el Servei de Monuments de la Diputació i en el departament d'arqueologia de la Universitat de Barcelona. Amb tot, les seves recerques i treballs se centren sobretot a Mataró, d'on fou Comissari d'Excavacions arqueològiques i on dirigí el Museu d'Història i Arqueologia de la Ciutat. És autor de nombroses publicacions il·lustrades amb multitud de plantes i dibuixos seus, que són un model d'exactitud i metodologia. Cal destacar: Notes històriques de Mata (1933), Orígens i fets històrics de Mataró (1934), reelaborada i editada de nou el 1964, després d'obtenir el Premi Iluro 1963, El poblament d'Ilduro (1952), La vil·la romana de la Torre Llauder de Mataró (1952), El Maresme en els primers segles del Cristianisme (1976) i La vil·la romana de Figuera Major. Mataró (1982).

El 1995 rebé la Creu de Sant Jordi. Fou membre del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín. Els darrers anys publicà: Íntims records de la infància. Visions de la Plaça Gran de Mataró (1992) i, amb Enric Toda, El Monestir de Poblet el 1830. Representació dels monuments de l'històric monestir destruït el s XIX (1995).

Font: Enciclopèdia Catalana.

A la Pompeu teniu a la vostra disposició més informació sobre Marià Ribas i Bertran, així com moltes de les seves publicacions

Novetat!! Webs sobre la col·lecció local

On la trobareu al bloc?

En el lateral dret, dintre d' "Espais de - Col·lecció Local".

Ja us hem presentat la col·leccio local i ara et recomanem que visitis les webs que parlen sobre Mataró. Les pots trobar aquí:

Webs sobre Mataró

A la bibioteca trobareu molta informació sobre Mataró i el Maresme.