Marià Ribas i BertranMataró 1902 - 1996
Arqueòleg, historiador i dibuixant.
Format a l'Escola d'Arts i Oficis de Mataró. Treballà en la restauració artística al Museu d'Art de Catalunya, en el Servei de Monuments de la Diputació i en el departament d'arqueologia de la Universitat de Barcelona. Amb tot, les seves recerques i treballs se centren sobretot a Mataró, d'on fou Comissari d'Excavacions arqueològiques i on dirigí el Museu d'Història i Arqueologia de la Ciutat. És autor de nombroses publicacions il·lustrades amb multitud de plantes i dibuixos seus, que són un model d'exactitud i metodologia. Cal destacar: Notes històriques de Mata (1933), Orígens i fets històrics de Mataró (1934), reelaborada i editada de nou el 1964, després d'obtenir el Premi Iluro 1963, El poblament d'Ilduro (1952), La vil·la romana de la Torre Llauder de Mataró (1952), El Maresme en els primers segles del Cristianisme (1976) i La vil·la romana de Figuera Major. Mataró (1982).
El 1995 rebé la Creu de Sant Jordi. Fou membre del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín. Els darrers anys publicà: Íntims records de la infància. Visions de la Plaça Gran de Mataró (1992) i, amb Enric Toda, El Monestir de Poblet el 1830. Representació dels monuments de l'històric monestir destruït el s XIX (1995).
Format a l'Escola d'Arts i Oficis de Mataró. Treballà en la restauració artística al Museu d'Art de Catalunya, en el Servei de Monuments de la Diputació i en el departament d'arqueologia de la Universitat de Barcelona. Amb tot, les seves recerques i treballs se centren sobretot a Mataró, d'on fou Comissari d'Excavacions arqueològiques i on dirigí el Museu d'Història i Arqueologia de la Ciutat. És autor de nombroses publicacions il·lustrades amb multitud de plantes i dibuixos seus, que són un model d'exactitud i metodologia. Cal destacar: Notes històriques de Mata (1933), Orígens i fets històrics de Mataró (1934), reelaborada i editada de nou el 1964, després d'obtenir el Premi Iluro 1963, El poblament d'Ilduro (1952), La vil·la romana de la Torre Llauder de Mataró (1952), El Maresme en els primers segles del Cristianisme (1976) i La vil·la romana de Figuera Major. Mataró (1982).
El 1995 rebé la Creu de Sant Jordi. Fou membre del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín. Els darrers anys publicà: Íntims records de la infància. Visions de la Plaça Gran de Mataró (1992) i, amb Enric Toda, El Monestir de Poblet el 1830. Representació dels monuments de l'històric monestir destruït el s XIX (1995).
Font: Enciclopèdia Catalana.
A la Pompeu teniu a la vostra disposició més informació sobre Marià Ribas i Bertran, així com moltes de les seves publicacions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada