William Maxwell(Lincoln, Illinois 1908 – 2000).
Als deus anys va perdre la seva mare, fet que marcaria part de la seva obra literària. Va estudiar Literatura a la Universitat de Harvard.
Va treballar com editor literari a The New Yorker durant 40 anys, on va orientar a molts narradors de gran valor literari com són Vadlimir Nabokov, J.D. Salinger, John Updike, John Cheever, Flannery O’Connor o Eudora Welty, entre d’altres. La seva obra es composa de sis novel·les - Bright Center of Heaven, Van venir com orenetes, La hoja plegada, Time Will Darken It, The Chateau i Adiós, hasta mañana - sis llibres de contes, un llibre de memòries - Ancestors (1972) - i un recull de ressenyes i assaigs literaris. Adiós, hasta mañana, de 1980, va ser guanyadora del premi American Book Award. Els temes més recurrents són la infància, la família, la mort o els subtils canvis que provoca el pas del temps.
Van venir com orenetes
Aquesta petita joia literària ens retrata una família de classe mitjana del mitjà oest nord-americà a la dècada dels anys 20. A través de tres veus masculines, el fill petit, el fill gran i el pare i marit, descobrim la figura de la mare com a pilar fonamental. El títol, que l’autor pren d’un poema de Yeats, ja ens anuncia el ritme lent i poètic de la narració, i la delicadesa en les descripcions que tan caracteritzen a l’autor.
Activitat a càrrec de Cristina Valls.
Si voleu saber en què consisteix aquesta tertúlia, no us perdeu la següent notícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada