(Oak Park, Illinois, 1899 – Ketchum, Idaho, 1961).
Considerat una de les figures més rellevants del període d’entreguerres. Començà la seva carrera com a periodista als disset anys. S’allistà com a voluntari a la Primera Guerra Mundial i fou destinat a Itàlia on va ser ferit de gravetat i posteriorment condecorat. Després de la guerra va seguir treballant com a periodista en diversos diaris canadencs i estatunidencs fins que fou enviat, als anys vint, com a corresponsal a Europa, i s’establí a París. És allà on entra en contacte amb la generació perduda, influït per l’ambient intal·lectual de les avantguardes, escriu, en aquesta època, algunes de les seves obres més famoses com El sol també s’aixeca (1926) i Un Adéu a les armes (1929). Va plasmar les seves vivències com a reporter a la Guerra Civil Espanyola en la seva novel·la més ambiciosa Per qui toquen les campanes (1940). També va ser corresponsal a la Segona Guerra Mundial. Entre els seus treballs dels últims anys destaca la novel·la curta El Vell i la mar (1952), potser la seva obra més famosa, que li va merèixer el Premi Pulitzer l’any 1953. El 1954 va guanyar el Premi Nobel per la seva obra complerta.
Els primers quaranta-nou contes
Editat per primer cop el 1938 és un recull de relats escrits des de 1921. Els escenaris de gran part d’aquests contes són europeus. Mostren, sobretot, escenes de la guerra a Itàlia i dels toros a Espanya, amb un parell d’incursions en escenaris africans. Els relats contenen les claus de l’escriptura de Hemingway com la guerra, la derrota, la humiliació que són hereves de les seves experiències com a voluntari a la Primera Guerra Mundial i com a corresponsal a la Guerra Civil Espanyola.
Activitat a càrrec de Toni Sala
Si voleu saber en què consisteix aquesta tertúlia, no us perdeu la següent notícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada