Giuseppe Tomasi de Lampedusa(Palerm, 1896 – Roma, 1957).
De família aristocràtica (príncep de Lampedusa i duc de Palma di Montechiaro), va lluitar a la Primera Guerra Mundial i viatjà molt per tot Europa. Apassionat lector de llibres històrics i de novel·les estrangeres, sobretot franceses, es va dedicar a la narrativa els últims anys de la seva vida. El seu èxit més famós El Gattopardo, publicat després de la seva mort el 1958, constitueix un particular “cas literari”, sigui per la personalitat misteriosa de l’autor, o bé per la irònica representació dels canvis històrics i socials del període del Risorgimento italià. Altres obres pòstumes de menor importància són Lighea, Lezioni su Sthendal i Invito alle lettere Francese del Cinquecento.
El Gattopardo
Ambientada a la Sicília de la segona meitat del segle XIX, amb la irrupció de les tropes de Garibaldi, anunciant la creació d’una Itàlia unificada, narra la història de Don Fabrizio Corbera, príncep de Salina (personatge inspirat en Giulio IV di Lampedusa, besavi de l’autor), un home conscient d’estar superat pels esdeveniments històrics, que, amb distancia i malenconia, assisteix a la fi de l’antic règim. Comprèn que s’acosta el final de la supremacia de l’aristocràcia en favor d’una nova classe social emergent: la burgesia, segons ell, corrupte i mediocre. Possiblement la frase més celebre de la novel·la és “si volem que tot segueixi igual, cal que tot canviï”. Aquesta afirmació ha conreat tant d’èxit que actualment en ciències polítiques s’anomena gatopardista o lampedusià a aquell polític que pretén, mitjançant reformes, perpetuar una situació establerta. La novel·la fou portada al cine per Luchino Visconti l’any 1963.
Activitat a càrrec de Toni Sala.
Si voleu saber en què consisteix aquesta tertúlia, no us perdeu la següent notícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada