Italo Svevo(Trieste 1861 – Motta di Livenza 1928).
Pseudònim del novel·lista italià Ettore Schmitz. D’origen alemany, va néixer a Trieste quan aquesta ciutat encara formava part de l’Imperi Austrohongarès. Pioner de la novel·la psicològica, fou un dels primers escriptors que va utilitzar les teories psicoanalítiques de Sigmund Freud. Les seves primeres novel·les -Una vida (1893) i Senilitat (1898)- van resultar un fracàs, tant de crítica com de vendes. Va rebre lliçons d’anglès de James Joyce que, exiliat una temporada a Trieste, amb la seva amistat i col·laboració va ajudar a difondre l’obra de Svevo arreu d’Europa. En morir va deixar inèdites un bon nombre de narracions breus i part d’una novel·la, Il Vecchione. Les seves novel·les sempre giren entorn els detalls de la vida quotidiana i de la complexitat de les motivacions humanes.
La consciència de Zeno
Publicada el 1923, barreja autobiografia i fantasia, psicoanàlisi i inquietud. Zeno Cosini, el protagonista, és un mediocre home de negocis de Trieste, que enganya la seva dona i menteix el seu psiquiatre mentre intenta trobar-se a sí mateix revisant les seves memòries. Cosini comença a escriure els seus records en un intent, diu ell, de deixar l’hàbit del tabac. El punt de vista en primera persona, en un to de confessió aparentment sincer aconsegueix crear una atmosfera íntima que atrapa el lector. Svevo fa dubtar al lector si Cosini explica les coses tal com van succeir o tal com a ell li sembla (o li hagués agradat) que succeïssin. Aquesta distinció posa de manifest l’eterna dualitat entre ficció i realitat; una cosa que Svevo registra amb una habilitat fora del comú.
Activitat a càrrec de Toni Sala.
Si voleu saber en què consisteix aquesta tertúlia, no us perdeu la següent notícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada