Giovanni Verga
(Catània, 1840 – 1922).
Novel·lista i dramaturg italià. Fou el principal exponent del moviment verista. Els seus primers escrits tenen un caire patriòtic d’acord amb l’època. A partir del cop emocional que li suposa la mort del seu pare comença a escriure sobre personatges d’una humanitat torturada i va desenvolupant un major interès per les classes socials més humils. El 1865 es trasllada a Florència i després a Milà, on coneix Capuana i entra en contacte amb el naturalisme francès. D’aquesta època són algunes de les seves obres més famoses Una pecadora (1866), Història d’una curruca (1870), Eva (1973), Tigre real (1875) o Eros (1875), també d’aquesta època és el relat Nedda (1874) que Capuana va qualificar de ”nou filó en la mina, gairebé verge, de la novel·la italiana”. A diferència del naturalisme francès el verisme de Verga s’orienta cap a la alienació dins el medi rural. A aquesta orientació pertanyen les seves obres mestres La vida als camps (1880), que recull Cavalleria rusticana, i Els malànima (1881).
Els Malànima
Publicada el 1881, narra la història d’una família de pescadors d’un poblet prop de Catània. Els Toscano, coneguts amb el malnom dels malànima, pateixen un seguit de desafortunats successos i cada cop es veuen més abocats a la desgràcia. Verga concep la història com una obra coral, on tots els personatges beuen d’una mateixa tradició però cada un d’ells pren les seves decisions davant la vida. Malgrat tot, inevitablement, tots estan units per un mateix destí ineludible. L’obra fou concebuda com el primer capítol d’una saga de cinc títols. Verga només arribà a publicar fins a la segona: Mastro don Gesualdo (1889).
Activitat a càrrec de Toni Sala.
Si voleu saber en què consisteix aquesta tertúlia, no us perdeu la següent notícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada